Missatge directe de Moreno: Embarba no es ven.
Recordo aquell partit. No vaig tornar en tota la temporada. Només vaig anar al penúltim partit, a Bilbao contra el Bilbao B; una merda més. Ara, això si, a la promoció vaig suar més que ells.
Estan bé? Doncs vinga, a jugar i exprimir-los, que per això cobren cada mes.
Hombre, en 1940 no pero si en 1958 con la promulgación de los Principios Fundamentales del Movimiento. Su Principio VII instaura la Monarquía como forma política del Estado. Teniendo en cuenta que Franco era más monárquico que el mismísimo paje de cualquier rey, le acepto esa interpretación de cuando volvió el Estado a ser una Monarquía. Viendo luego la manipulación de la Constitución, reconocida en vídeo por Suárez, deduzco que España de monárquica solo tiene a los que chupan de ella. ¿Es posible un debate tranquilo del tema o vamos a seguir con el "y tú más? Yo te quiero a ti como seguidor perico toda la vida y me importa un pimiento lo que luego votes o pienses xq en el fútbol nos une el "periquitismo" , unos colores, un sentimiento y punto. No sé, igual me gano hostias como panes pero es lo que pienso.
Buah, quin tema! L'etern debat i em temo que mai hi haurà solució. Personalment, el Real em fa nosa; el problema és que crec que no sabria dir el nom del club; em quedaria coix. Hem patit un canvi capdal, la propietat. Ara el Club és d'un senyor que no té més idea del joc que qualsevol del tronats pericos que corren per aquí, jo inclòs. En algun moment haurem de començar un debat que inclogui tot, model de Club, nom, etc. I sóc dels que creu que la majoria dels pericos no barregem política amb esport. Jo, amb sentiment indepe, em vaig tornar boig amb les victòries de la selecció espanyola, ves per on. He jugat a futbol federat i em representàven, no ho amago, això és futbol i punt. O vaig flipar amb el gol de Puyol a Alemània, un culerot dels durs... Massa passió ; cafè, copa, puro i a parlar, sense passar-se de la ratlla del respecte personal.
Como siempre, va a depender de la pelotita. Si ganan los primeros diez partidos, los dejarán trabajar tranquilos. Si pierden ocho de diez, por aquí los van a degollar. Eso se llama periquitismo futbolero.
Que li vagi bé i a veure si els de Gijón són més llestos i saben que vol dir "el jugador debe interpretar su posición en cada momento y saber donde estar", o algo així. Els nostres encara ho estan buscant al google.
Quizá antes había más conocimiento de los caminos laberínticos del juego este tan raro de la pelota.Creo que es la primera lección que deberían haberle dado al Presidente Chen, que en fútbol 1+1 el 99% de las veces no es 2.
Al ppi de la temporada no entenia res. Equips que no passaven d'un Segona B, europeus això si, ens posaven en dificultats. Exteriorment era optimista, especialment amb el meu fill i el meu nebot; no ho veia però. Els primers partits de lliga els veia desorientats, sense rumb. Em va entrar el pànic i vaig fer el meu dol el mes de Gener. No hi havia ànima, caràcter o com li volgueu dir. Una merda, parlant en plata. No hi hvia un líder, a cap lloc del Club i menys al vestidor. Aquests jugadors estan tots, absolutament tots cremats. Els veterans ja no serveixen xq és l'enèssima vegada que l'han passat putes i ja no poden donar més. I els joves estan massa verds per aguantar una temporada hiperexigent a Segona... Ma dura i reconstrucció total de l'equip amb talent i molts gossos. És una opinió, Joan; i les opinions, com tot, poden anar canviant fruit de noves perspectives. Però reconec que aquesta vegada la Segona em fa molta por. És molt dura i es necessita més intel·ligència, xq de pasta crec que ens en sobra.
És un tema de pertànyer a una comunitat. Va més enllà del futbol; és el sentiment de tribu, cosa molt lloable.
![[Avatar]](/images/avatar26.png){kind=avatar}
Thingamajig